La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…
Polèmica en el seu dia i amb un restyling per part dels seus equipadors, la Cristina G. G. s’enfila encaixada entre la Easy Rider i la Fragel intentant trobar l’espai lliure vacant. Els dos primers llargs són molt bons. No obstant no podem dir el mateix de la resta, quan la lògica ens duu cap…
D‘una simplicitat aclaparadora l’Electric Ladyland encerta un traçat de pura lògica. Com si fos la continuació més evident de la degana Pany-Ferrera, un sistema de fissures ens duu de pet, havent esquivat prèviament un sostre que ens barra el pas, a una bavaresa que li dóna tot el sentit a l’ascensió. A més de 200…
Un cop conquerides la majoria de les agulles montserratines els escaladors de la post-guerra van enfocar els seus esforços en les grans parets. D’aquests en destacaren els TIM de Sabadell, conquerint cada una de les Parets més emblemàtiques del Massís. El primer objectiu fou l’arrogant Paret de l’Aeri.
Traçat d’una elegància indiscutible, pura lògica amanida amb el millor conglomerat del Serrat i salpebrat amb un equipament que obliga, o més ben dit, convida a gaudir de l’escalada sense més. Considerada la via més fàcil de l’Aeri (que ho és) val més anar-hi amb el cinquè ben après, carnet de navegació i sense parabolitis…
Apartada de la part central de la Paret de l’Aeri però no per això menys espectacular, la Via dels Sostres (o Nicolau-Freixas-Benito) és una línia carregada de lògica que ressegueix un sistema de sostres a la part inferior per anar a trobar una evident xemeneia a la part de dalt. Semi-equipada, la via permet completar la…